Una estudiant d’il·lustració i un jove treballador en el seu primer dia de feina en un tailandès, on tot pica molt i porta cacauet, agafen un metro per arribar al seu destí. A causa d’un atropellament a les vies enmig d’un túnel (cosa ben estranya, però no pas impossible) queden atrapats a la seva sort. Sense cobertura i fets un sac de nervis esperen que el vehicle torni a arrencar. La seva única distracció serà, conversar l’un amb l’altre. Les persones del metro els semblaran prou interessants, més que qualsevol altra cosa que hi ha, i és així com, a mesura que avança l’espera, s’inventen la vida de la resta de viatgers. Les desgràcies que suposen dels altres son part del divertiment d’aquests joves que comencen a oblidar el motiu pel qual eren allà en primer lloc. Un viatge sense un destí fixat, un accident, un cúmul de persones de totes les edats i gèneres sense tenir lloc on anar o poder avançar.